Es ist ein Traum?

Ja han pirat els italians. Dissabte s´envàn els Vascos. És molt estranya la sensació. Tots volem parar el moment pro tenim data de caducitat (segurament per això tot és tant inténs). Això, exactament l´esperit d´exprimirnos al màxim desapareixerà (però segur que apareixerà a un altre lloc amb una altre gent). No es Wien, no serveix de res quedar-se arrelat aquí. Si d´aquí uns anys torno aquí, ja no hi haurà res. Pluf! Cadascú a la seva realitat però amb 20 cases més on ser acollit. No estic trist però als Vascos s´els veu nerviosos i fa por...jajaja.
La foto es del sopar que vaig fer de benvinguda a casa meva (sisisi, m´el vaig fer jo). D´esquerra a dreta: Diego i Salvo (antics companys de pis italians), Lara (Santander), Isa (Sevilla, companya de pis), Irenilla (Poder Vasco), Nahia (Matriarca Vasca companya de pis), Mikel, Inigo, Maria, Inaki (Vascos). És una enana representació dels que som. I la habitació que entra llum (a lesquerra!) es la meva!
Encara he dexplicar el viatge a Ljubljiana, La visita de la familia...Buf! es que hem tingut cumpleanys i m´he dedicat a organitzar jocs i fer pegatines i coses de flipat. moltes...que també les hauré dexplicar pk n´hi han de bones.