viernes, 24 de abril de 2009

El Origen (Edu de Paz)

No era aquesta la foto que et volia penjar però es que no he pogut aguantarme. Me la van fer a Praha i inmediatament després ho vaig veure clar. Quiero un pantocrator con mi cara! I això no ho entèn qualsevol, tu si. La gent em mira amb cara de...tuuu...i es que mai els hi puc fer entendre que ho vull i punto (doncs no, volen raons. Amb lo increible que seria construir una cupula i dibuixarte un pantocrator). També vull una piràmide i que no le digas a Gwanda que he entrado en el lavabo, però aixo ja ho sabies. jaj! Mhe documentat i he detectat errors en la meva benedicció: es beneeix amb la dreta i amb un gest molt més relaxat. La cara crec que està bastant ben aconseguida. Vaig pujar les parpelles d´abaix i crec que dona un toc bastant jesuístic. Però potser no he destar tant serio. He de aconseguir una cara neutre-pura. Ahir vem estar practicant amb uns vascos però sento dins meu que sóc lescollit. Mestic imaginant a tu fentho i em parteixo perquè se que derivaria al benedictus Campari. Mestic rient de veritat.jajajja! Segur que la broma sallargaria. jajajja. Et trobo a faltar a tu i al teu tu mes bestia i amb ganes de pasarsho be. Una noia vasca em va dir una frase: La rutina es la misma, lo único que puede canviar es como la ves.

un abrac molt fort

1 comentario:

Anónimo dijo...

el meu jo més bestia i amb ganes de passar-ho bé no troba a faltar mai ningú; però l'altre, l'insegur, l'íntim, el sensible, em pregunta cada dia si ja has tornat.
Diga-li a la teva amiga que hi estic completament d'acord :).

l'home és un equilibri:
-entre el que ha de fer i el que vol fer.
-entre el que pensa i el que diu
-entre el qeu diu i el que fa
tu m'ensenyes a equilibrar el que he de fer amb el que vull fer: gràcies.
Elvis.