Segueixo enamorat de tu!

Macabo denrrecordar ara mateix! Avui he somiat amb la Una! Molts cops mimagino lo boja que es tornarà quan em veji (i jo...). Doncs el que he somiat (realment es un malson) és que arribava a casa amb totes les maletes i tot i menjant un bocata. Entro i la Una es posa contenta pero al cap de res, al olorar el que estic menjant, es senta i només mira el meu bocata. mmmm...trist. I jo...k has fet eh tu?...ei Una...eo... i res...bocataaaaaaa... No vull comprovar si pasaria això. Així que alimenteula be! Però que es pugui moure quan arribi! La trobo molt a faltar. Ningú em persegueix (mig plorant mig grunyint) quan vaig a buscar algo a lhabitació, ni em mosega la part dabaix dels pantalons quan torno...ja els hi he dit als companys de pis si ho poden fer...pero no es el mateix...Vaig pel Präter (nose si va amb laccent aquet (que es diu um laud) però queda de merlins, més cool) que és un parc enooooorme (potser tardes 2 hores en creuartel) i tots els gossos van sueltos i son mooool felisos. I mimagino a la Una felis. També tiro pals al riu i els companys mel van a buscar...pero no es el mateix...la Una mai tel torna...I em quedo plorant mirant un penjoll amb forma de cor amb una foto de nosaltres dos en un fotomatón...(de quan vem anar a perpinyà a pasejar...). aish...